miércoles, 9 de mayo de 2012

ESPURNA

Avuí farem alusió a un gran projecte, al meu parèixer: aParaula'm. Aquesta paraula, l'espurna, és la que he escollit per a ''aparaular''...

f. [LC] [FIF] Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat. Em va caure una espurna a l’ull. L’euga corria tant que treia espurnes de l’empedrat.
[EE] [FIF] espurna elèctrica Descàrrega brusca i transitòria que es produeix entre dos conductors o elèctrodes pròxims, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
f. [LC] Petita quantitat d’una cosa. Posa una espurna de sal a l’amanida.
f. [LC] Persona espavilada.

Val, però, perquè espurna? Qué fa tan important eixa paraula, eixe fet? Simplement, el principi d'una flama i moltes coses més (ja cadascú decideix), d'un moviment , d'una idea, d'una emoció... Una quantitat petita d'alguna cosa, un poc de valor? de llibertat? Desig... Meravellat del seu so i del que pot, i arriba a ser. L'espurna és una de les meves paraules. Les coses més grans, comencen per un petit començament...
Com aquesta poesia que vos deixe!


Buit.
A una cel·la closa.
El neguit m'enfonsa
 i aplega la nit.

Presos de cos, lliures de ment.

Amb una idea clara,
sí, fins a la mort.
Encara que m'abandone la sort,
 seguiré com fins ara.

No t'atures mai.

D'una espurna vaig néixer,
anhelant la llibertat.
Marginats a la soledat,
mai deixarem de créixer. 

Alimenta l'espurna que t'empeny.