ESPURNA
Avuí farem alusió a un gran projecte, al meu parèixer: aParaula'm. Aquesta paraula, l'espurna, és la que he escollit per a ''aparaular''...
1 1 f. [LC] [FIF] Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat. Em va caure una espurna a l’ull. L’euga corria tant que treia espurnes de l’empedrat.
1 2 [EE] [FIF] espurna elèctrica Descàrrega brusca i transitòria que es produeix entre dos conductors o elèctrodes pròxims, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
2 f. [LC] Petita quantitat d’una cosa. Posa una espurna de sal a l’amanida.
3 f. [LC] Persona espavilada.
1 2 [EE] [FIF] espurna elèctrica Descàrrega brusca i transitòria que es produeix entre dos conductors o elèctrodes pròxims, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
2 f. [LC] Petita quantitat d’una cosa. Posa una espurna de sal a l’amanida.
3 f. [LC] Persona espavilada.
Val, però, perquè espurna? Qué fa tan important eixa paraula, eixe fet? Simplement, el principi d'una flama i moltes coses més (ja cadascú decideix), d'un moviment , d'una idea, d'una emoció... Una quantitat petita d'alguna cosa, un poc de valor? de llibertat? Desig... Meravellat del seu so i del que pot, i arriba a ser. L'espurna és una de les meves paraules. Les coses més grans, comencen per un petit començament...
Com aquesta poesia que vos deixe!
Buit.
A una cel·la closa.
El neguit m'enfonsa
i aplega la nit.
Presos de cos, lliures de ment.
Amb una idea clara,
sí, fins a la mort.
Encara que m'abandone la sort,
seguiré com fins ara.
No t'atures mai.
D'una espurna vaig néixer,
anhelant la llibertat.
Marginats a la soledat,
mai deixarem de créixer.
Alimenta l'espurna que t'empeny.